PRESENTACIÓ

PROJECTE INTERACTIU MEMÒRIA HISTÒRICA A CABANES

http://memorialcabanes.bloc.cat/

 

 

Després de mesos de treball i investigació, presentem aquest modest projecte que pretén ser una eina interactiva per reconstruir la memòria històrica d’aquesta localitat.

            Baix l’estructura  de la web: http://memorialcabanes.bloc.cat/ , hem anat reconstruint aspectes com ara una cronologia dels anys de la república i la Guerra Civil al poble ( replegant tota la informació existent a les actes plenàries, publicacions de l’època, etc), i presentant un ordre de fàcil lectura a partir d’un index obert, a la part dreta de la web, aquests apunts seran una contextualització de l’època, amb aspectes interessants com la canviant nomenclatura dels carrers, les successives corporacions municipals, i demés informació d’aquell període històric.

            No obstant, la principal aportació és el poder haver aplegat al “expedients de responsabilitat política”, que són “l’excusa jurídica” que va montar el franquisme per castigar, reprimir i inclòs eliminar físicament als defensors de la legalitat republicana.

            Hem fet un apartat personal ( punts inclosos en el 4.2), de totes i cadascuna de les persones de les quals hem pogut llegir els expedients, i expliquen, en el punt 7, com accedir de primera persona als expedients.

            La “ innovació” d’aquesta web és precisament que es tracta d’una iniciativa oberta a la participació; embastem i creem la columna vertebral d’una redacció, que només tindrà sentit en aportacions personals; qualsevol pot participar, baix de cada cas concret, ( mirar apartat de comentaris), ampliant i o contrastant la informació publicada; vivències de familiars, documentació recuperada, memòries, curiositats.

            La idea és continuar ampliant contínuament la web, i continuar en l’ampliació de la informació; en breu període de temps inclourem dos testimonis nous; el fruit d’una entrevista al ja mort dirigent comunista Vicente Casans Escorihuela, feta fa anys per estudiants de la UJI, o una entrevista recent a persones de la localitat que van haver de “fugir” amb l’aplegada del front de la Guerra al poble.

            En l’apartat de fotografies també anirem penjant poc a poc tot una sèrie d’imatges que hem anat replegant.

            Però, repetim, allò important ara és la col·laboració ciutadana, ampliar els camps de la web, aportar més informació; l’objectiu és clar, reconstruir la història local, i dignificar la memòria de les víctimes de tota repressió.

            Les aportacions es poden fer en l’apartat de comentaris de cada publicació en web, o directament al correu regallero@hotmail.com

            Benvinguts i benvingudes, doncs, a aquest apassionant busseig en la història del nostres poble, en la història dels nostres avantpassats.

[@more@]



1 comentari

IMATGES

[@more@]



Comentaris tancats a IMATGES

8. BIBLIOGRAFIA:

8. BIBLIOGRAFIA:

 

BOSCH SÁBCHEZ, Aurora; Ugetistas y libertarios, Guerra Civil y Revolución en el País Valenciao, 1936-1939.  Inst Alfons El Magnànim- Diputació Provincial de València. 1983 València

 

-GABARDA CEBELLÁN, VICENT; Els afusellaments al País Valencià (1938-1956) , Edicions Alfons el Magnànim, 1993 València.

 

-GABARDA CEBELLÁN, VICENT;  Les conseqüències de la Guerra Civil. Les Morts Violentes a la Província de Castelló, (1936-1950) Manuel Marti (Coord), D'Història Contemporània: Debats i Estudis.  Ed Societat Castellonenca de Cultura, 1996. Castelló

 

– GIRONA ALBUIXEC, Andreu , La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana. València Editorial Premsa Valenciana SA, 2006. Col·lecció de 18 volums que es venen entregant setmanalment amb el periòdic Levante.

 

– GIRONA ALBUIXEC, Andreu, i altres autors Història contemporània del País Valencià. Et Tabarca Llibres, 1992. València

 

– MOYA JULVE, José Vicente, Alcalà de Xivert. Revolución, guerra y Represión 1936-1948. Centre d’Estudis del Maestrat.  2005. Benicarló.

 

– PAGÈS i BLANCH, La repressió franquista als Països Catalans (1939-1975)València, Universitat de València, 2004. València

 

 

[@more@]



Comentaris tancats a 8. BIBLIOGRAFIA:

expedients de martinez a vidal

Manzano Gil

María

11098

Martí Beltrán

José

10095

1195-2

 

 

10160

2661

10161

2719

Martí Boix

Salvador

11098

Mestre Esteve

Ramón

10131

2037

Moliner Reula

Victoriano

19617

Montoliu Climent

José

10095

1198-1

Montroy Manzano

José

19634

Moreno Guia

Jesús

10097

1274

Mulet Julve

Antonio

10083

769

Mulet Julve

Angel

19625

Mulet Marqués

Francisco

10106

1675

Muñoz Reula

José

19634

Navarro Condill

Lorenzo

10096

1236

Paris Bellés

Juan Bautista

10096

1235

Pauner Segarra

Vicente

19634

Pelechá Bellés

Hipólito

11031

Pitarch Bellés

Manuel

10081

668

Pitarch Manzano

Gabriel

10163

2840

Planell Gómez

José

10160

2640

Planell Soldevila

Daniel

Pons Beltrán

Laurentino

11115

Queral Selma

Antonio

10098

1334

Reula Bou

Gumersinda

11098

Reula Selma

Plácido

11098

Ribes Lavernia

Federico

19625

Ribes Roca

Federico

10064

55

11115

Ribes Roca

Vicente

19634

Ribes Salvador

Emilio

19625

Roca Bojados

José

11115

Comentaris tancats a expedients de martinez a vidal

de climent a llorens

Climent Roca

José

11115

Colomer Traver

Vicente

11098

Del Palillo Boira

José

19634

Esteller Ibañez

José

10163

2836

Esteller Planell

Manuel

10081

685

Fabregat Boix

Francisco

10067

186

Fabregat Ribes

Herminio

19634

Falomir Gual

Manuel

10162

2809

Fernández Julve

Vicente

10098

1333

Fernández Julve

Juan

11115

Ferrando Pauner

Bautista

10097

1315

Forés Julve

José

10098

1322

Garcés Manzano

Antonio

10161

2690

10162

2767

García Capdevila

Salustiano

Gil Casanova

Manuel

10081

669

Guimerà Balaguer

Antonio

10161

2752

Ibánez Valls

José

10095

1194-1

Julve Branchadell

Perfecto

10095

1187

Julve Roca

Francisco

11115

Llorens Gual

Paulet

10096

1256

Llorens Gual

Javier

10161

2726

10162

2773

Llorens Gual

Laurentino

10163

2851

10207

3149

Llorens Roca

Ernesto

10096

1266

Llorens Roca

Vicente

10097

1273

Llorens Sanchez

Vicente

10162

2818

Llorens Sánchez

Pilar

11098

 

[@more@]

Comentaris tancats a de climent a llorens

7.2. Els expedients

 

 

– Expedients de Responsabilitats polítiques de (tots ells Arxiu Històric Provincial de Castelló, en les caixes que s’indica. Alguns d’ells estan ordenats dins les caixes amb el número que he adjuntat, en altres, no apareix. En alguns casos, una mateixa persona tindrà més d’un expedient, en distintes caixes) :

Comentaris tancats a 7.2. Els expedients

7. FONTS DOCUMENTALS

 

FONS DOCUMENTAL EN INTERNET

http://www.comcas.es/b100/hospitalesguerra.htm història sobre l’hospital de Guerra de Cabanes

http://www.aulamilitar.com/gcivil.hts llistat de morts a la Guerra Civil

 

http://www.aulamilitar.com/aviacion.hts LA AVIACION EN CASTELLON EN 1936-1939(1) Jesús Salas Larrazabal

 

http://newsaints.faithweb.com/martyrs/MSPC43.htm. religiosos assassinats a la Guerra Civil

 http://www.izqrepublicana.es/documentacion/listado.htm# ( llistat de militants  històrics d'Izquierda Republicana per províncies)

http://www.comcas.es/b100/hospitalesguerra.htm ( Article sobre els Hospitals de Guerra de Castelló)

http://www.aulamilitar.com/casconc.hts CASTELLONENSES MUERTOS EN LOS CAMPOS NAZIS DE EXTERMINIO

 

http://www.fuentesdeayodar.com/personas/dionisio/dionisio.html ( testimoni de la construcció de trinxeres a Cabanes)

 

[@more@]

http://memoriacastello.cat/pagina1.31.html REPRESSIÓ ECONÒMICA A CASTELLÓ,  ELS EXPEDIENTS DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES (Article de Juan Luís Porcar

http://memoriacastello.cat/pagina1.3.html la Represió franquista a Castelló, article de Juan Luís Porcar

http://www.aulamilitar.com/pagiht74.htm AÑO 1.938 – OPERACIONES MILITARES EN LA PROVINCIA DE CASTELLÓN (1) Manuel Salvador Gaspar, Teniente Coronel Honº

 

 

FONS DOCUMENTAL

– Llibres d’actes de l’ajuntament de Cabanes, anys 1933, 1934, 1935, 1936, 1937, 1938-30 i 1940.

– Llibre de registre de defuncions ajuntament de Cabanes, anys 1936, 1937 i 1938

– Butlletins Oficials de la Província anys 1934 a 1940

Comentaris tancats a 7. FONTS DOCUMENTALS

6. Conclussions

            Per tant, veient els expedients de responsabilitat política, en un àmbit reduït com Cabanes, tindrem un reflex de com haver estat simplement membre d’un partit d’esquerres, regidor d’un ajuntament democràtic, o manifestar simpatia per la causa republicana, va poder comportar tot tipus de penes. El cas de Cabanes, a petita escala, ens ha servit per fer un reflex de la barbàrie i irracionalitat de la repressió franquista, i per dignificar la memòria de qui van haver de patir per defensar la democràcia i la llibertat.

            La consulta a tota aquesta documentació, ens fa entendre que el nostre treball és només parcial, i que queda molt a dir sobre l'assumpte: veiem una societat eminentment agrícola, sense cap rastre d'indústria, els propis expedients ens remarquen la importància dels masos; amb gran població ( fins i tot va haver-se  de fer escoles públiques en una zona sense cap nucli urbà com és la Vall de Miravet). Les actes dels plens ens durà la realitat dels representants del poble  patint pel racionament dels aliments, o pels arbres que tallaven els refugiats per poder calfar-se. Veiem com els costums i celebracions poden canviar-se radicalment depenent del signe polític de l'ajuntament.

            Ens val també per a fer altres apreciacions, com per exemple, el fet que no aparega ni una sola línea escrita en l'idioma del poble en cap lloc, i tot un seguit d'anècdotes.

            Veiem com la cruesa de la guerra en Cabanes no aplega als límits extrems que si es voran en altres pobles de les rodalies com Alcalà de Xivert o Borriol; entre altres coses perquè el front de guerra s'atura prou lluny del poble i l'entrada dels nacionals esdevé un simple passeig. També és de destacar que durant el període revolucionari, no hi han grans aldarulls; pocs assassinats fet que també durà com a reflex pocs “ajusticiats” després pel franquisme, i per tant, els condemnats i tancats a la presó ho seran en quan simpatitzants o militants dels partits del Front Popular, membres de les corporacions republicanes, o per la destrucció de les imatges religioses.

            Hem fet una visita prou superficial, al que va ser un període convuls i apassionant de la història d'un menut poble de la Plana Alta, que ens ajuda a fer un reflexió global sobre el poder de les utopies en el segle XX; els intents de noves formes d'organització social, els problemes quotidians de fa més de 70 anys, i sobre tot, ens ha ajudat a posar nom a qui va partir una ferotge i desproporcionada repressió; a partir d'ací, el puzle pot continuar muntant-se en basa a demés aportacions, testimonis i records de familiars, fotografies, gravacions, perquè la història ha de deixar de ser el relat dels guanyadors; els perdedors també han reivindicar la seu versió, o no és aixó la memòria històrica?, un crit per dignificar a les persones més enllà de la seua adscripció política. Ni els 40 anys de franquisme, ni els seguents de silenci, poden ocultar una part del que han viscut els nostres avantpassats.

            No es tracta de reobrir ferides, sinó d'intentar cicatritzar per sempre aquelles que mai s'han intentat curar i  continuen supurant, cada poble, cada persona, té un història, i tots tenim dret a contar, i donar a conèixer la nostra.

[@more@]

Comentaris tancats a 6. Conclussions

5.1 l’Hospital d’avantguarda de la guerra, a Cabanes


Per pura casualitat, hem trobat a internet [1] un testimoni impressionant sobre el funcionament de l’hospital d’avatguarda de Cabanes.

El Col·legi de Metges de Castelló, amb motiu del seu centenari, va publicar un butlletí especial, en el qual es feia un repàs històric dels hospitals de la província.. Per eixe motu, es publicar en aquell especial  un escrit d’En Juan Guallar Segarra, metge col·legiat a Castelló, que narra aquell període concret.

            Copiem aquí la referència que fa a l’hospital d’avantguarda de  Cabanes



[1]              http://www.comcas.es/b100/hospitalesguerra.htm

[@more@]

“ La iniciación de la Guerra Civil encontró a Castellón sin otra instalación hospitalaria que el Hospital Provincial perteneciente a la Diputación Provincial, ya que algunos pequeños hospitales locales dependientes de edificaciones abandonadas por el Decreto de Expropiación de Bienes religiosos de Mendizabal, habían ido perdiendo su uso al paso de los años.

En la zona republicana, tras la anarquía de los primeros momentos se creó una buena red hospitalaria como consecuencia de haber sido nombrado Jefe de la Sanidad Militar el Dr. José Puche Alvarez, Catedrático de Fisiología General y de Fisiología Especial cursada en los dos primeros Cursos de la Carrera.

Se crearon Grupo de Hospitales Militares, entre ellos el 4º Grupo que comprendía las provincias de Valencia, Castellón y Teruel. Al frente de este grupo fue nombrado el Profesor Juan Peset Aleixandre Catedrático de Medicina Legal. Ambos pertenecían al Partido Socialista, y eran grandes amigos entre sí y reunidos por una buena amistad con el Dr. Juan Negrin López, quien era a la sazón Ministro de Hacienda desde mayo de 1937, y más adelante, en mayo de 1937 Jefe del Gobierno hasta el fin de la contienda.

 

Bajo esta dirección, y con ayuda inicial del Instituto Provincial de Higiene de Castellón se fueron creando en la provincia una serie de instalaciones hospitalarias, en locales preexistentes y con diversa dedicación. Siguiendo un orden en relación con la iniciación de sus actividades en los diversos sentidos se fueron creando los siguientes centros:

Centros de acción antituberculosa: Villa Dolores (Castellón).

Hospitales de Sangre para las Brigadas Internacionales:

– Hospital de El Prat (Lucena).

– Hospital de Almazora.

– Hospital de Las Villas.

Hospitales de Guerra especializados: Alquerías del Niño Perdido.

Hospitales de Guerra de Vanguardia: Hospital de Cabanes.

Hospital para convalecientes: Fuente en Segures (Benasal).

Hospital Mixto de Alcora

De este modo se fueron creando centros asistenciales con diversa dedicación, pero todos bajo el control del 4º grupo de Hospitales militares desde que se creó esta entidad a comienzos del año 1937, de la que sólo escapó el primeramente creado como centro de recogida de enfermos tuberculosos. (…)

El número de Hospitales de guerra puestos en marcha en la provincia para uso de soldados nacionales o para ambos, fueron dos: el Maxilo–facial de las Alquerías del Niño Perdido (Burriana) y el de Vanguardia de Cabanes (…)

El segundo Hospital de guerra instalado en la provincia de Castellón correspondió al Hospital de Vanguardia de Cabanes. La entrada de las tropas nacionales por la parte de Aragón límite con la provincia de Castellón, movió a la Jefatura del 4º Grupo de Hospitales Militares a instalar un Hospital más cercano al frente que actuara como Hospital de Vanguardia para orientar a los heridos antes de su llegada al Hospital Base.

Se instaló en el pueblo de Cabanes, en una escuela montada hacía un par de años, al lado de la carretera que cruza transversalmente el pueblo. Era edificación cuadrada alrededor de un patio central.

La fachada dirigida al Oeste tenía puerta en su mitad. En la parte izquierda quedaron instaladas las oficinas, (del Director y del Comisario) seguida del cuarto de curas y del quirófano. En la porción derecha quedó instalada la Farmacia y el almacén general de ropas y utensilios.

A la izquierda del patio se montó la Sala 1ª con unas 40 camas y un rincón para las curas de los alojados en la misma. Actuó como Médico de esta sala el Dr. José Crespo Leal. En el ala derecha se montó la 2ª sala bajo la dirección del Dr. Montes de Valencia.

Las camas eran estrechas y no tenían ni sillas ni mesillas a su lado, por lo que los heridos debían de dejar sus pertenencias bajo del lecho.

El lado Este del patio correspondía a lo que había sido capilla, y se habilitó con muchos colchones y paja en el suelo para albergar a heridos terminales que eran tratados con generosas dosis de morfina inyectada por un sanitario provisto de un frasco con boca esmerilada, quien pasaba por esta ala a inyectar a todo herido con dolor extremo. En su mitad hacia la calle contigua se abrió una puerta por la que los fallecidos eran conducidos a un camión pequeño que los depositaba en el cementerio, sin anotación ni ceremonia alguna.

Lo más extraño en este Hospital era la carencia de cocina y de comedores. Las comidas se preparaban en una posada situada detrás del Hospital, adonde iban a comer los heridos que podían andar. Los encamados eran suministrados en su misma cama por el personal secundario.

El Médico Director era un Comandante de Sanidad, persona en los límites de la jubilación vestido de un modo anacrónico, con cierto lujo y provisto de unas gafas de pinza, lo que tendía a darle un aire "demodé". Por otra parte su papel era mínimo, estando todo el centro bajo el mando y tutela del Comisario ayudado por el Administrador, quienes hacían y deshacían a su antojo.

La carencia de instalación de radiodiagnóstico se suplía con el envío de heridos con bala o metralla retenida al domicilio del Médico Titular del pueblo Dr. Enrique Casañ, donde con ayuda de una cinta métrica se medía el alejamiento del proyectil hasta ciertos relieves óseos, lo que ayudaban al cirujano en la localización de la metralla o bala durante la intervención.

La vida de este Hospital era cómoda y sencilla. Los heridos provenían en su mayoría de los combates que tenían lugar en Sierra Palomera en la línea Cati–Tirig, donde por la especial constitución de las cada bomba producía un sinnúmero de lachas cortantes que a través de las ropas llenaban la espalda del herido de pequeños cortes, sin llegar a lesionar hueso. Estos enfermos, una vez curados, eran alojados hasta que otro contingente de heridos obligaban a desplazarlos al Hospital Base.

Todo cambió cuando a comienzos de Mayo, con el frente detenido en el pueblo de Cuevas de Vinromá se presentó en una moto con sidecar un Capitán Comisario quien comunicó que el Hospital había quedado controlado por el XXII Cuerpo de Ejército, mandado por el Coronel Ibarrola. Al día siguiente llegó al Hospital el Cirujano Dr. Borras, con mucha y merecida fama en Valencia, con su ayudante, con lo que el Quirófano comenzó a actuar con mayor intensidad. Al tiempo llegaron a un aeródromo improvisado al oeste del "Pla de Arc" unos 90 aviones entre chatos, moscas y katiuskas, y se vio pasar hacia el frente un gran número de soldados y baterías del 10 y medio.

El día 16 de mayo se inició una ofensiva sobre Cuevas de Vinromá, con tres brigadas y una Internacional a través de la rambla.

El parte nacional decía: "En la mañana de hoy (16 Mayo) el enemigo atacó una de nuestras posiciones en el sector de Cuevas de Vinromá, siendo enérgicamente rechazado, causándole numerosas bajas y dejando en nuestro poder 268 muertos."

El ataque siguió durante dos días más, con lo que pasaron por el Hospital más de 1000 heridos, que eran catalogados en el Servicio de llegada en varios tipos:

Heridos para ser operados y quedar en el centro; heridos para ser operados y trasladados al Hospital Base (en ambulancia); heridos para ser curados en alguno de los tres centros de curas habilitados y quedar ingresados; heridos para ser curados y pasar a ser desplazados al Hospital Base en camiones o autobús; y heridos para ser llevados a la antigua capilla para esperar allí la muerte. Estos últimos eran heridos de abdomen con salida de vísceras, heridas de cuello con respiración mínima y enfisema subcutáneo; heridos de cabeza con propulsión de masa cerebral, etc.

El día 22 de Mayo se evacuó el Hospital de Cabanes ante el peligro de que el enemigo ocupase Puebla Tornesa, dejando como único camino para comunicar con Castellón la vieja y mal acondicionada carretera, que desde Cabanes conduce a la costa. La evacuación se hizo de modo acelerado, pues a media tarde apareció de nuevo el Capitán Comisario del XXII Cuerpo de Ejército para anunciar la necesidad de rápida evacuación, lo que obligó a dejar casi todo el material.

Una gran parte del personal facultativo, una vez llegado a Castellón, fue incorporado al Hospital de Lorca, donde quedó hasta el fin de la guerra, mientras un número pequeño quedó en Castellón en la Clínica Anexa y en el complejo hospitalario Internacional de "Las Villas de Benicàssim".

1 comentari

Morts als camps Nazis

Cabanuts mots en els camps de concentració Nazi[1]

 

cognoms

nom

Caixa

Número d’ordre

Agud Tena

Ezequiel

10096

1225

Alcàcer Boira

Vicente

10161

2721

10162

2764

10092

1052

Andreu Boira

Miguel

Andreu Llorens

José

10162

2823

Baset Capdevila

Vicente

10097

1307

Bellés Cubedo

Manuel

11115

Bellés Lavernia

Remigio

10093

1112

Bellés Pelechá

Antonio

10075

484

Bellés Planell

Vicente

10092

1056

Beltran Bellés

Francisco

19634

Beltrán Segarra

Francisco

10133

2179

Bernat Navarro

Jaime

10158

2518

Boira Bellés

Modesto

19625

Boira Capdevila

Elías

10160

2650

Bojados Baset

Vicente

11115

Bonet Guimerà

Daniel

10097

1272

Borrull Guiménez

Miguel

10095

1196-1

Bruch Esfort

José

19635

Capdevila Boira

José

11115

Capdevila Vallejo

Miguel

11098

Casañ Escorihuela

Vicente

19625

Casanova Garcés

José

Casanova Vidal

Francisco

10081

684

Castellet Boira

Eladio

10163

2889

Castells Palleja

Francisco

10081

683

Ciurana Pitarch

Joaquin

10160

2677

Ciurana Planell

Vicente

Claret Gauchia

Constancio

10091

1047

Montoliu Segarra

Victoriano

Cabanes

14-X-1941

Gusen

Mulet Reula

Vicente

Cabanes

5-II-1942

Gusen

 



[1]              http://www.aulamilitar.com/casconc.hts

 

[@more@]

Comentaris tancats a Morts als camps Nazis
css.php