Per tant, veient els expedients de responsabilitat política, en un àmbit reduït com Cabanes, tindrem un reflex de com haver estat simplement membre d’un partit d’esquerres, regidor d’un ajuntament democràtic, o manifestar simpatia per la causa republicana, va poder comportar tot tipus de penes. El cas de Cabanes, a petita escala, ens ha servit per fer un reflex de la barbàrie i irracionalitat de la repressió franquista, i per dignificar la memòria de qui van haver de patir per defensar la democràcia i la llibertat.
La consulta a tota aquesta documentació, ens fa entendre que el nostre treball és només parcial, i que queda molt a dir sobre l'assumpte: veiem una societat eminentment agrícola, sense cap rastre d'indústria, els propis expedients ens remarquen la importància dels masos; amb gran població ( fins i tot va haver-se de fer escoles públiques en una zona sense cap nucli urbà com és la Vall de Miravet). Les actes dels plens ens durà la realitat dels representants del poble patint pel racionament dels aliments, o pels arbres que tallaven els refugiats per poder calfar-se. Veiem com els costums i celebracions poden canviar-se radicalment depenent del signe polític de l'ajuntament.
Ens val també per a fer altres apreciacions, com per exemple, el fet que no aparega ni una sola línea escrita en l'idioma del poble en cap lloc, i tot un seguit d'anècdotes.
Veiem com la cruesa de la guerra en Cabanes no aplega als límits extrems que si es voran en altres pobles de les rodalies com Alcalà de Xivert o Borriol; entre altres coses perquè el front de guerra s'atura prou lluny del poble i l'entrada dels nacionals esdevé un simple passeig. També és de destacar que durant el període revolucionari, no hi han grans aldarulls; pocs assassinats fet que també durà com a reflex pocs “ajusticiats” després pel franquisme, i per tant, els condemnats i tancats a la presó ho seran en quan simpatitzants o militants dels partits del Front Popular, membres de les corporacions republicanes, o per la destrucció de les imatges religioses.
Hem fet una visita prou superficial, al que va ser un període convuls i apassionant de la història d'un menut poble de la Plana Alta, que ens ajuda a fer un reflexió global sobre el poder de les utopies en el segle XX; els intents de noves formes d'organització social, els problemes quotidians de fa més de 70 anys, i sobre tot, ens ha ajudat a posar nom a qui va partir una ferotge i desproporcionada repressió; a partir d'ací, el puzle pot continuar muntant-se en basa a demés aportacions, testimonis i records de familiars, fotografies, gravacions, perquè la història ha de deixar de ser el relat dels guanyadors; els perdedors també han reivindicar la seu versió, o no és aixó la memòria històrica?, un crit per dignificar a les persones més enllà de la seua adscripció política. Ni els 40 anys de franquisme, ni els seguents de silenci, poden ocultar una part del que han viscut els nostres avantpassats.
No es tracta de reobrir ferides, sinó d'intentar cicatritzar per sempre aquelles que mai s'han intentat curar i continuen supurant, cada poble, cada persona, té un història, i tots tenim dret a contar, i donar a conèixer la nostra.
[@more@]
