República, Guerra i Repressió franquista a Cabanes

Un cop hem contextualitzat un poc la realitat del període propi de la Guerra Civil, apleguem a la repressió franquista, que és el motiu d’aquesta investigació. La documentació a la qual hem tingut accés, com s'ha vist, és en molts casos purament anecdòtica i parcial, sense donar-nos una visió global ni objectiva.

[@more@]

Cabanes no viurà la revolució amb la contundència que sí ho faran molts dels pobles del voltant, a banda de les confiscacions de terrenys, serà un dels pocs pobles de la Plana sense col·lectivitzacions, el poder estarà compartit entre revolucionaris (CNT) i oficialistes (UGT- IR-PC), mentre els primers controlaran el Comité del Front Popular Local, els segons mantindran l’alcaldia.

Tweet

FEBRER.

• Els donatius replegats per a auxiliar a les localitats “alliberades” ascendeix a 48 kg de fesols, 28 de guixes, 509 de figues, 30 de cebes, 520 de pataques, 118 de cigrons, 966 de moniatos, 48 de conserves, 65 de xocolata, 392 pots de llet, 5 peces de formatge, 2 caixes de galetes, i 187 ous i 400 pessetes en metàl·lic.

• Mostren oficialment el condol per la mort del Papa Pius XI, i celebren l’ocupació franquista de Catalunya.

MARÇ.

• S’acorda la reparació dels desperfectes causats pels “rojos” en el camí de la Ribera punt anomenat “ El morral”.

[@more@] 

MAIG

• Els dies 7,8,9 es celebren les festes de la “Mare de déu del Bon Succés” .

• El 20 de maig es reintegra Vicente Llobet, per haver acabat el seu servei militar.

• L’alcadia de Benicarló demana a l’ajuntament de Cabanes 750 pessetes per al sosteniment de les despeses que ocasiona l’establiment de la presó militar en eixa ciutat. L’ajuntament diu no poder pagar-lo ara per una precària situació econòmica, però es compromet a fer-ho en 1940.(s'entén per tant que hi han veïns de Cabanes reclosos en eixa presó)

JUNY

• El dia 12, commemorant “l’alliberament” del poble, es fa una missa religiosa seguida d’una manifestació patriòtica que recorrerà els principals carrers del poble.

• Per petició de la “Jefa” de la Falange, es posa nom a la Plaça José Antonio Primo de Rivera a l’anterior Plaça la República. Proposen canviar tots els noms del carrers “ que causen agravio manifiesto a los principios inspiradores del G.M.N.”, la de Ramon i Cajal ha de dir-se “ Los Mártires Caídos Por Dios y por la Patria”( que fueron naturales o resientes de esta población haciéndose constar en la lápida el nombre y apellido de todos ellos) . El carrer 14 d’abril serà Avinguda Calvo Sotelo. El C/ Azaña ara C/General Mola. Luís Sirval per General Aranda. García Hernandez( abans Cava) General Sanjurjo. La de Francesc Ferrer Guàrdia ( abans Roda) per General Moscardó. La de Maurin ( abans de Font) amb el de Capitan Cortés. “ y la travesia de bajo de teatro que no tiene nombre con el de General Godet”

• Hi han obres de reparació en l’ermita de les Santes

AGOST

• S’acorda reconstruir la paret de l’edifici de la casa consistorial que va ser “quasi destruïda” pels bombardejos aeris.

• El 19 d’agost es concedien 8 llicències d’obres en cases particular, i segons l’acta “vist que les reformes que es sol·liciten no afecten per a res a les condicions sanitàries de habitabilitat de les vivendes, per tractar-se de simples reparacions d’immobles, la majoria per danys causats pels bombardejos aeris, s’acorda concedir els permisos sol·licitats”

SETEMBRE

• Es reparteixen les cartilles de racionament de queviures a tots els veïns residents al poble o terme.

• “Desapareguts les causes que impedien la celebració de les tradicionals fires en esta població en els anys 36,37 i 38, assenyalades per als dies 2nd diumenge de quaresma i 29, 30 de novembre i 1 de desembre, l’ajuntament acorda recuperar-les.

OCTUBRE

• El 7 d’octubre Emilia Dotres demana permís per reconstruir una casa de la seua propietat, al C/La Morera núm. 4, i un altra en C/Sant Vicent 26, que van ser destruïdes pels bombardejos aeris. Cas idèntic del de la casa de Brígida Capdevila a la plaça de la Font Vella.

• Es fan també moltes obres en la casa destinada a col·legi dirigit per les Monges Trinitàries.

• S’obrin molts expedients de pobresa.

NOVEMBRE

• El 18 de d’eixe mes la presidència dóna compte de que el cadàver del que va ser algutzir d’eixe ajuntament, Remigio Martí Bellés, ha estat traslladat des del cementeri de Borriol on va ser soterrat, al de Cabanes, i la Comissió Gestora de l’ajuntament, en vista de que l’esmentat empleat municipal, va ser assassinat vilment per les hordes marxistes, acorda cedir gratuïtament el nínxol on han estat dipositades les seues restes mortals.

DESEMBRE

• Es dóna una indemnització de 500 pessetes per a l’adquisició d’un aparell ortopèdic per a la veïna d’aquesta localitat Adela Miró Segarra, doncs com a conseqüència del bombardeig aeri va ser ferida i se li van amputar les dos cames.

• La nova imatge de la Mare de deu de les Santes costa 650 pessetes.

• Es paguen 750 pessetes a l’ajuntament de Benicarló per la manutenció i estància els presos de la localitat en la presó militar d’eixa població. 500 pessetes a la societat Autos Mediterraneo pel transport de presos i detinguts d’esta localitat a la presó militar.

Tweet

MARÇ. És mort el Guardia Civil de Cabanes, Ramon García Fabregat¹

[@more@]  ABRIL El front de guerra s’apropa: ²

MAIG –El 18 de maig del 1938 Cabanes, junt a altres localitats de la Plana ( Orpesa i Benicàssim), són bombardejades per l’aviació feixista , com a anunci que el front de Guerra poc a poc es va apropant a la localitat.³

ABRIL . Es registra el 3 d’abril el Sindicat Unificat d’Oficis varis de Cabanes-CNTⁱ , sent els seus membres “comissió organitzadora” Silvino Planell i Arturo París ¹

[@more@] 

• El dia 27, es dóna d’alta el Sindicat Unificat d’Oficis Varis de la Ribera de Cabanes-CNT ¹. President en funcions: Vicente Francisco Bellés Agut. Secretari en funcions Isidro Juan Fabregat. President: Leonardo Lima de López. Tresorer Mateo Ros Tena. Comptador, Manuel Estelles. Arxiver: Vicente Beltrán. Bibliotecari Francisco Montoliuⁱ.

MAIG

• Retornem l’1 de maig, al llibre d’actes que es conserva en l’Arxiu Municipal de Cabanes, des del 31 de desembre de 1935, fins al maig del 37, no queda constància de l’activitat municipal, i un cop acabat aquest any, dels primers mesos el 38 tampoc hi restarà res de l’ajuntament republicà, fins l’entrada dels feixistes al poble i la creació del nou ajuntament franquista².

• Nova corporació: L’1 de maig, presideix l’ajuntament “ el camarada” Antonio Mulet Julve, i sent consellers Arturo Llorens Beltran, Manuel Falomir Gual, Juan Fernandez Julve, Francisco Torres Soriano, José Ibáñez Valls, José Fores Julve, Federico Ribes Lavernia i Daniel Mulet Marques. En posteriors plens³ vorem com també forma part de l’ajuntament Juan Bautista París Bellés i Vicente Francisco Bellés Pitarch⁴.

• Es sol·licita que el tren correu núm. 722 de la línia València a Barcelona tinga parada en l’estació de la Ribera de Cabanes

  Aquest apartat costa d’entendre “s’autoritza al veí Vicente Planell Reula perquè se reintegre de 255 pessetes de la llibreta 28403 de la Caixa d’Estalvis i Monte de Piedad de Castelló en la que existia un saldo al seu favor de 3000 pessetes, i destinar-les al pagament d’una factura d’adobs, i que després torne la lliberta al Consell que la tenia confiscada”

  • Ha dimitit l’encarregada de la neteja de l’ajuntament, i com no es troba substitut s’ha d’encarregar provisionalment l’agutzil, el qual cobrarà 50 cèntims diàriament, fins que troben una nova dóna de neteja. S’acorda arreglar els camins del terme, i es comença eixa setmana pel de Miravet. Es subhasta l’aprofitament de palma ( margalló) del monts comunals de la Ferradura, Sufera, Sernavives, Castell de Miravet, Serra d’Orpesa i Caragol.

  • Es nomena com a secretari interí de l’ajuntament al veí Domingo Llobet Mateu, per 2500 pessetes anuals, cessant del càrrec al “camarada” Vicente Moreno Giménez” .

  • El 12 de maig, la CNT i la UGT presenten al Consell Municipal propostes d’empleats municipals. CNT proposa com a Guàrdies a Vicente Llorens Sanchez, i Vicente Bellés Planell i com a peó al conseller Daniel Mulet Marqués. La UGT per la seua part proposarà com a Guarda local a Francisco Guimerà Balaguer i Vicente Gauchia Manzano, i com a vigilant nocturn a Manuel Bonet Guimerà. L’alcalde diu que es dóna per informat de les propostes, però no les pot fer efectives ja que no existeixen cap vacant d’aquests llocs, i que en cas de substitució, fer-la efectiva correspondria al Consell. I que, en cas de què el funcionaris actuals mereixeren ser cessats, el Consell Municipal, per acord a la representació que en ell té cada organització sindical, es podran fer propostes de substitució

  • Govern Civil remet un telegrama per la neteja d’infiltrats en organitzacions polítiques i sindicals, i es dóna 5 dies a totes les organitzacions polítiques i sindicals perquè faciliten una llistat de tots els seus afiliats amb posterioritat al 18 de juliol de 1936.

   

  • Problemes amb el racionament de l’arròs i del pa. El conseller Torres pregunta als consellers d’abastos la raó per la qual se va vendre al detall en el magatzem un sac d’arròs. El conseller d’abastos Falomir respon que com l’arròs escasseja, s’ha de racionar i en els comerços el venien sense racionament. Però que un cop entregats als residents del municipi les parts del racionament, s’entregarien al comerç totes les mercaderies per a la venda.

  El conseller d’abastos prega a la presidència, que no es done més ració per persona de pa que l’acordada de 250 grams per dia als que estiguen en les seues cases, i de 500 grams als que treballen en el camp, donat que com escasseja la farina no poden donar-se racions més grans sense perill que en breu es queden tots sense pa. La presidència contesta que així es farà.

  • El dia 15, Emilia Dotres Falcó demana autorització per poder treballar en una era de trillar, de la seua propietat, la qual va ser expropiada en part. Argumenta que per poder trillar necessita terreny suficient, i per a d'això ha de fer ús de la part expropiada. El Consell accepta la petició

  • Es continua pagant als farmacèutics pel subministrament de medicaments a malalts.

  • Es convoca per al dia 16 als components que han de formar el Comitè de Refugiats segons ordre d’11 de març, designant al Conseller Falomir perquè represente en eixe Comitè a Assistència Social.

  • Es paga a Franciso Garcés Esteve i altres 70,50 pessetes per la reparació de la font de la Plaça de Galan.

  • El Partit Comunista demana al Consell la cessió d’un local en la casa que va estar el Comité en la Plaça Galan per emprar-lo com local social. El Consell accepta a canvi de pagar la contribució del citat immoble, i de que totes les reparacions a efectuar foren a càrrec del Partit.

  • El Sindicat d’Oficis Varis CNT i AIT de la Ribera, demana siga dissolta l’anomenada Junta del Pa de la Ribera, i que siguen les sindicals d’eixa partida del terme (CNT i UGT), les que una setmana cada una repartisquen el pa en la zona, i a compte del municipi. La corporació dissol la junta del pa, però acorda que el cost l’ha d’assumir el districte de la Ribera, i no tot el poble.

  • La CNT de la Ribera denuncia que el veí José Gonzàlez Calpe ha venut pel seu compte de 600 a 700 quilos d’amoníac que li havien estat facilitats per a les seues terres, i s’acorda per unanimitat que es comprove eixa denuncia en cas de ser certa, se li impose un correctiu.

  • Es demanen dades sobre la casa en la que està instal·lada l’escola de xiquetes de la Ribera, “ en el sentit que està controlada pels obrers de la Companyia Autos Mediterráneo, casa que va ser de Manuel Cuevas”

   

  JUNY

  • El Govern Civil demana a l’ajuntament es respecte la Cooperativa creada en la Ribera, amb l’advertència de sanció a qui entorpisca el seu funcionament.

  • Es paga a Francisco Mateu Centelles quatre pessetes per arreglar el molí de vent per trau aigua per al grup escolar “ avui hospital de sang” (després veurem una interessant crònica del què va ser l'hospital de sang de Cabanes)

  • Es paga 12 pessetes a Vicente Vives Manzano per portar el cadàver que va aparèixer en el Campello, en 20 de maig fins al dipòsit del cementeri , i dos pessetes a Amparo Martí per rentar la roba del cadàver.

  • La societat de treballadors de la terra i Oficis varis de la UGT notifica al Consell Municipal, que eixa sindical ha aprovat en junta Ordinària de 22 de maig , el preu dels jornals: Per llaurar amb matxo amb “vernet” 14 pessetes diàries i per fer-ho amb forcat 12. Per cavar tarongers 8 ptes diàries, per segar, 10 i pels demés treballs de bracer¹ . El consell accepta eixa tarifa i l’aplica per a la present temporada

  • Els Guardes de camps, Plàcido Segarra i José Soldevila demanen un increment del jornal. El consell diu que durant aquest any continuen cobrant el mateix, i que siga a partir del següent pressupost quan s’equipare el seu jornal al mínim d’un bracer de la localitat.

  •  

    • Es paguen factures per a “l’escola de nova creació núm. 3” sense especificar res més. Es constitueix pel Consell el Comitè Agrícola local.

    • El 26 de juny el conseller Juan Bautista París Ballés, en nom de la CNT informa que el sindicat, en la seua darrera assemblea va acordar que cessaren del seu càrrec tots els afiliats que ocupen càrrecs públics. I en base a això, París presenta la seua dimissió del càrrec de vice-president del Consell i com a conseller. El Consell accepta eixa dimissió lamentant aquesta abandonament dels treballs que venia fent.

    JULIOL

    • El Partit Comunista proposa substituir al conseller Federico Ribes Lavernia ( el qual ha hagut d’incorporar-se a files ), per José Toran Sanpedro, també del PC

    • El Comitè de Refugiats presenta un compte de 26 pessetes amb 10 cèntims.

    • Es posa un impost del 2% de tots les mercaderies que isquen del poble de l’espectre d’abastos per a la província i fora d’ella, excepte quan es tracta de mercaderies.

    • El 10 de Juliol fa efectiva la seua dimissió l’altre conseller de la CNT, Daniel Mulet Marqués ( en el ple anterior no havia acudit),.

    • El president del Consell, Antonio Mulet Julve, presenta la seua dimissió del càrrec de President del Consell, quedant com a simple conseller, els consellers Torres i Fores no li accepten la dimissió, i els conseller Ibáñez i Falomir li demanen que abans d’acceptar la dimissió, explique els motius en els que es fonamenta per poder-li-la acceptar. Ell respon que dimiteix perquè va acceptar el càrrec per a quinze dies, i ja porta més de sis mesos. El Conseller Fernàndez demana que no li accepten la dimissió fins que exististica un conseller que accepte substituir-lo.

    • El 17 de juliol, ix en el ple una polèmica per la venda de garrofes i pel Consell se li pregunta al conseller Falomir Gual la raó per la qual se va pagar als propietaris a un preu que no es corresponia al del mercat. El conseller explica que no va ser la Comissió d’Abastos la que va confiscar les garrofes, sinó els sindicats CNT i UGT, i que aquesta s’ha de pagar al preu de la mitjana a la qual siga venuda i no a un estipulat prèviament.

    • Es pregunta a la Delegació d’Hisenda els tràmits per a substituir el Comité d’Abastos per una Cooperativa Municipal.

    • S’acorda tornar les escriptures que existeixen en el Consell Municipal als propietaris de les mateixes, ja que aquells que van ser declarats “ desafectes al règim” , les seues finques ja van ser confiscades per la Reforma Agrària. S’entén que no hi ha motiu per retindre’ls la documentació.

    • Es torna a reiterar la petició a Constancio Claret, com arrendatari dels terrenys pantanosos del Prat durant el passat 1936, perquè pague el que deu per eixe concepte, i en cas de no pagar voluntàriament, s’òbriga un expedient de constrenyiment corresponent

   

  • AGOST

    • S’ha de pagar, el 4 d’agost, al Consell Provincial l’aportació forçosa corresponent a 1936, de 1232 pessetes, ja que del contrari el Comitè Provincial d’Abastos no anava a facilitar mercaderies el comitè d’abastos local.

    • Els consellers d’abastos informen que per part del Consell Municipal de Morella s’ha ofert blat a canvi de pesolí, donant igual quantitat i abonant la quantitat de la diferència de preu. Es convoca una assemblea per al següent dissabte entre els posseïdors de pesolí perquè decideisquen.

    • UGT demana una reunió per diumenge, amb els compradors de raïm moscatell, per fer-los saber l’acord d’aquest sindicat i de la CNT, perquè no s’admitisquen peons per la verema d’altres municipis, mentre existeisquen obrers aturats en la població.

    • El Governador Civil comunica accepta la dimissió de Mulet Julve com a President del Consell , i demana siga substituït per un conseller de la mateixa organització política.

    • El 10 d’agost, tenint damunt la taula la dimissió del President del Consell, les vacants deixades pels anarquistes París i Mulet Marqués, i el cessament del comunista Ribes Lavernia, i es demana a les dos organitzacions que nomenen substituts

    • Es fa saber la conveniència de traslladar l’oficina telegràfica a un punt més cèntric de la població, ja que a l’estar tant “descentrada” són moltes les persones que accidentalment passen pel poble que ignoren la seua existència, i aixó perjudica l’interés del municipi.

    • Es proposa decomissar el pesolí per fer efectiu el canvi amb Morella. I s’acorda proposar a distints Consells Municipals de les províncies de Castelló i Terol l’intercanvi de blat pels articles que existeixquen en excés en el municipi, tals com el raïm moscatell, pesolí, garrofes, ametles..etc .

    • El dia 14, José Toran Sanpedro entra a formar part del Consell Municipal substituint la vacant deixada pel P.C. La CNT no ha aportat cap substitut. Torres, del Partit Socialista, diu que no es trie el President del Consell ni del primer vicepresident ( càrrec deixat per París), fins que la CNT no trie les vacants que li pertoquen. Llorens Beltran i Ibáñez Valls d’Izquierda Republicana, sol·liciten que es trie entre el que hi ha, donat que José Forés Julve pertany també a la CNT, Juan Fernàndez, de I ( il·legible), Manuel Falomir i Antonio Mulet de UGT , Toran Sanpedro del PC i Bellés Pitarch de la FAI . Es designa nou President del Consell a Ibáñez Valls, de IR (donat que el president dimissionari, a més de pertànyer a la UGT pertanyia abans de la fundació d’aquest síndic a IR, on continua militant)

     

    Es crea nou “ ajuntament”

    President: José Ibañez Valls (IR)

    Vicepresident: Manuel Falomir Gual (UGT)

    Vicepresident 2: José Fores Julve (CNT)

    Síndic ; José Toran Sanpedro (PC)

    Conseller 1er. Vancat

    Conseller 2nd vacant

    Conseller 3, Juan Fernandez Julve (UGT)

    Conseller 4, Vicente Francisco Bellés Pitarch (FAI)

    Conseller 5, Francisco Torres Soriano (Partit Socialista)

    Conseller 6, Arturo Llorens Beltran ( IR)

    Es modifica també la comissió d’abastos.

    President: José Ibañez Valls (IR).

    vocals: Manuel Falomir Gual (UGT)

    Antonio Mulet Julve (UGT)

     

    • El consell d’Abastos de les Coves de Vinromà cita a una assemblea a tots els pobles que es surtisquen de farina de la seua fàbrica . El 21 d’agost es paga a José Santamaria Manzano 5 pts per un jornal de carro per portar els llits al Quarter d’assalt. Es paga a Remigio Martí 12 pessetes, per emblanquinar les escoles del C/ Ramon i Cajal. .

    Es demana a CAMPSA que facilite gasolina directament al municipi igual que com ho fa per mitjà del concessionari Daniel Ribés Verdoy, ja que alguns mesos per no fer el dipòsit a temps, ha quedat el poble “sense abastiment de tant indispensable producte”

    • S’informa al Consell de la sol·licitud presentada per la “ veïna cega i pobra d’este municipi, Sofia Julve” sol·licitant se li socòrrega fins que per part del Consell Municipal de Vila-real li siga abonada una pensió a la qual té dret segons testament d’un veí d’aquella població”. El Consell denega la pensió sol·licitada però acorda realitzar les gestions perquè se li abone per part de Vila-real la pensió a la qual té dret.

    • SETEMBRE

    • La presidència del Consell informa que el Comitè de Refugiats ha adoptat l’acord de contribuir per al sosteniment de cada persona major de 12 anys amb una pesseta i 50 cètims per dia i amb 75 cèntims cada persona menor del 12, i altres propostes dependent del nombre de família. El consell accepta la proposta.

    • Juan Bautista París, encarregat fins ara de la trituradora de garrofes, presenta liquidació de la seua activitat, amb un saldo de 795 pts 75 ctms.

    • El 18 de setembre, l’amo del Mas d’Enqueixa, Enrique Tena, proposa la neteja de la Bassa Blanca, pagant la meitat ell i l’altra meitat el poble, i s’accepta.

    • L’atur obrer es deixa vore al poble quan acaben els treballs agrícoles de temporada, i per donar treball s’inicien les obres de reforma del cementeri i la reparació dels camins del poble, i es trauen del banc sis de les huit mil pts que hi ha estalviades per a tal fi.

    • El president informa que els refugiats estan destrossant els cipresos del calvari per gastar-los com a llenya i fent malbé la seua fusta, donat que aprofitant forestalment eixos arbres es podria obtindre un benefici econòmic que ajude al sosteniment dels refugiats en la població. Per aixó s’acorda arrancar els arbres i aprofitar-los.

    • El 21 de setembre, data segons fonts, de la mort assassinat del capellà Jesús Boira Sidro, nascut el 29 de maig de 1909 a Cabanes, i mort a Borriol ¹  

    OCTUBRE

    • El president del Consell acudeix a Castelló a una conferència sobre la manera de combatre la mosca de l’olivera. Es posa un motor al Pou de les Grases. Els carrabiners de Torre la Sal demanen se’ls guarde en abastos els articles que els pertoca, i se’ls contesta que els poden replegar amb llur targeta d’aprovisionament. Es troba per fi encarregada de la neteja de l’ajuntament; Ángeles Bellés Ribés, que cobrarà al mes 15 pessetes.

    • Els partits polítics i sindicats que formen el Front Popular tenen una reunió, on la Delegació de la subsecretària del Ministeri d’Agricultura demana la cessió de tota l’ametla al magatzem de Castelló. El Consell demana que es taxen als següents preus, la varietat marcona i semblants a 13 pessetes el doble decalitre, i a 11 la comuna o semblant. Havent-se de pagar als productors, i el transport a Castelló a càrrec de l’impost municipal pro-refugiats.

    • El conseller del PC, Toran, denuncia que el vigilant nocturn, José Tejedor, no presta el servei, i el President contesta que se li cridarà l’atenció. Es posa nou preu als nínxols; els de primera (2ª i 3ª alçada) a 110 pts, els de segona (4 alçada), a 105 pts i els de tercera; primera filada, a 100 pessetes. Passant a la propietat perpetua, i suprimint el lloguer dels mateixos per cinc anys com es feia fins aleshores.

     

    NOVEMBRE

    2 de novembre, darrera acta plenària: s’està preparant el pressupost per al 1938.

    • L’estat del carrers és dolent, i es proposa que per arreglar-los, s’empre als refugiats, donant-los una pessetes per dia sense descomptar res del que setmanalment se’ls dóna per la Junta de Refugiats.

    • S’autoritza a l’encarregat de les obres de l’Hospital de Sang, per a que per compte de l’hospital duga el Motor del Pou de les Grases a reparar i el pose després en el mateix pou amb la obligació de cedir després al municipi aigua suficient per a l’abeurador.

     

    1 http://newsaints.faithweb.com/martyrs/MSPC43.htm

     

  1 Jornaler, treballador del camp.

Tweet

Si bé des de juliol a octubre de 1936, en la zona de l'Estat ocupada pels franquistes, es practica l’assassinat d'aquelles persones vinculades amb la República, es a partir de febrer del 1937 que s'intenta donar una aparença de legalitat a aquesta exterminació ideològica, per mitjà d’expedients que s'obrin als detinguts, on, sense prendre’ls declaració ni escoltar-los, es dicten nombroses sentències de mort. El País Valencià, fins al 4 d'abril del 1938, quan cau Morella ( Els Ports) i comencen a avançar les tropes rebels, es mantindrà en la seua integritat dins del bàndol republicà, i viurà eixa repressió ja en una fase més desenvolupada: les víctimes són executades o condemnades a anys de presó, després de simulacres de judicis sumaríssims en Consell de Guerra.

La repressió no serà només l’eliminació física dels adversaris polítics, sinó que es complementarà amb els anys de presó, les imposicions de sancions econòmiques grandíssimes, la privació de drets, la humiliació, i un llarg etcètera de repercussions.

[@more@] 

En novembre del 36, l'estat franquista declarava fora de la llei les organitzacions i individus que componien el Front Popular: d'aquesta manera intentaven internament refermar la rebel·lió en tot el territori ocipats i assegurar-se que de cap manera es podria produir una reacció contrària dels partidaris de la República. La millor manera d’aconseguir assentar-se còmodament en el poder sense preocupar-se era per mitjà de l’aniquilació física de qui fóra destacat defensor de la República, o simplement sospitós de ser-ho. Els Consells de Guerra comencen a instruir-se contra tots aquells que s’havien mostrat contraris a l’aixecament

El 25 d’octubre de 1936 són suprimides les activitats polítiques i sindicals.

El 9 de febrer de 1939, es dicta la Llei de Responsabilitats Polítiques, que serà la justificació de la majoria dels processos que es van dur a terme en la postguerra; reformada al febrer de 1942, va tenir vigència fins novembre de 1966.

Artículo 1º. Se declara la responsabilidad política de las personas, tanto jurídicas como físicas, que desde 1 de octubre de 1934 y antes de 18 de julio de 1936, contribuyeron a crear o agravar la subversión de todo orden de que se hizo víctima España, y de aquellas otras que, a partir de la segunda de dichas fechas, se hayan opuesto o se opongan al Movimiento Nacional con actos concretos o con pasividad grave.

Artículo 2º. Como consecuencia de la anterior declaración (…) quedan fuera de la ley todos los partidos y agrupaciones políticas y sociales que, desde la convocatoria de las elecciones celebradas en 16 de febrero de 1936, han integrado el llamado Frente Popular, así como los partidos y agrupaciones aliados y adheridos a este por el solo hecho de serlo, las organizaciones separatistas y todas aquellas que se hayan opuesto al triunfo del Movimiento Nacional.

Artículo 3º. Los partidos, agrupaciones y organizaciones declaradas fuera de la Ley, sufrirán la pérdida absoluta de sus derechos de toda clase y la pérdida total de sus bienes”.

Com molt bé ens explica Juan Luis Porcar¹ , la Llei de Responsabilitats Polítiques serà juridícament una barbaritat al tindre caràcter retroactiu, afectant a fets comesos des d'octubre de 1934 i pel seu caràcter pòstum, ja que en cas de mort de l'inculpat o en cas d'ignorar-se el seu parador, la seva responsabilitat recau en els seus hereus o familiars, sent multats i perdent els seus béns. “S'obria expedient automàticament per ostentar algun càrrec en partits de l'extint Front Popular, ser inculpat en Consell de Guerra, ocupar càrrecs en el govern, ser diputat , i als candidats o interventors del Front Popular en les eleccions de 1936, havent un total de 17 causes possibles de responsabilitat política en la llei, afectant a tot sospitós de ser simpatitzant del Frente Popular, es consideraven circumstàncies atenuants tenir entre 14 i 18 anys, i circumstàncies agreujants l’alta consideració social, política i cultural del inculpat i la seua pertinència a la maçoneria”.

El 27 de juny del 1939, la legislació amplia la capacitat del Tribunal de Responsabilitats Polítiques, que era l’òrgan provincial que establia les sancions. Ara es marca com s'han d’administrar els béns de les persones encausades i dels partits polítics declarats fora de la llei. Les condemnes, quan no seran a mort, podran anar des l’any als trenta anys de presó, a més de les “ accesorias de inhabilitación para cargos públicos y suspensión del derecho de sufragio durante el tiempo de condena”. Per tant, a una pena de presó, acompanyava segurament un embargament de béns, multes i el total ostracisme.

El Tribunal Nacional de Responsabilidades Políticas comença a funcionar al juliol de 1939 , i ací es crea el Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de València i sota aquests el Juzgado Instructor Provincial de Responsabilidades Políticas de Castelló, “La majoria dels expedients eren sobreseguts per la insolvència dels inculpats i la seua falta de patrimoni sobre el qual actuar, però la mera amenaça de sanció ja exerceix un caràcter intimidatori. Persones republicanes destacades de posició acomodada van quedar en la ruïna, multes de 200 o 500 pessetes significaven en l'època el salari d'un o dos mesos, en un temps de fam i subsistència”( segons explica Juan Luís Porcar, en l'article esmentat)

A l'estar declarat des de l’aixecament franquista l'Estat de Guerra, els judicis es desenvolupen dins l’ordenament militar, i es practiquen Consells de Guerra com a l’eina més eficient i ràpida; les presons “normals” com la de Castelló, o les improvisades de Borriana, Benicarló, i un llarg etcètera de grans localitats, es trobaven desbordades. Castelló serà, com a capital de província, el lloc on es produeixen les Auditories de Guerra corresponents a tota la demarcació.

Resulta curiós com els rebels contra l'ordre establert condemnen els partidaris de la causa legítima republicana, com a partícips de la rebel·lió ( amb els adjectius despectius que vorem després en els distints casos).

El Codi de Justícia Militar estableix la següent catalogació penal dels delictes:

• Auxili a la rebel·lió ; de 6 anys i 1 dia a 12 anys . Serà referit a qui ha cooperat amb la República en lloc d’escassa importància, i que posseeix una ideologia poc definida).

• Excitació a la rebel·lió; 12 anys i 1 dia a 20 anys. Quan no s'ha pres físicament part d'ella, però es comparteix.

• Adhesió a la rebel·lió; de 20 anys a 30 anys, o pena de mort. Entra dins aquesta la participació decidida a favor de la República, bé en l’avantguarda militar, en càrrec públic, compenetració ideològica amb la subversió roja..etc .

Un cop l’autoritat tenia els expedients, l’auditor donava ordre de procedir al Consell de Guerra. Els expedients que aplegaven als tribunals de Castelló, estaven formats per informes del cap local de la “Falange” (F.E.T. y de las J.O.N.S), pel cap de la Guàrdia Civil, per l’alcalde franquista i pel capellà del poble. En els casos que es conserven tots quatre informes, observarem com són tots còpies idèntiques en tots casos, transcriuran literalment uns la versió dels altres, fins la darrera coma o error ortogràfic. El fiscal solia demanar les penes més elevades, el defensor ( oficial d’armes, per tant, sense capacitat de dur cap defensa efectiva) sol·licitava la clemència per al seu defensat , i el consell dictava la sentencia. Les penes de mort podien ser indultades només pel cap de l'Estat ( és a dir, per Franco). Aquest consell de guerra sumaríssim, van acabar baix el Tribunal de Responsabilitats Polítiques

Tweet

En cap cas aquest treball pot ser entès com un relat total, absolut, enciclopèdic de tots els aspectes de la repressió franquista al poble. Cal avisar que ni de lluny es conserven tots els expedients de responsabilitat política de gent de Cabanes; abans d'estar guardats i conservats com toca els fons del Govern Civil de Castelló ( i entre ells els expedients de responsabilitat política) en l'Arxiu Històric Provincial de la Biblioteca Pública de Rafalafena (Castelló), aquests estaven emmagatzemats en els soterranis del Govern Civil, ara Subdelegació del Govern Central, en la plaça Maria Agustina. Segons s'ha donat a saber, la inundació dels baixos de les dependències, l’acció dels rosegadors i d’insectes van destrossar i fer desaparèixer bona part d’aquesta documentació. Per tant, només tenim part dels expedients¹.

[@more@]

En base al que es conserva, i al que ens aporten altres fonts, es farà una aproximació, on, sobra dir-ho, falta moltíssima gent. És més, moltes altres persones van ser víctimes d'aquesta repressió, sense necessitat de l’obertura dels expedients; pensem en les dones dels tancats a la presó que van haver de patir la humiliació de a més de ser “ roja”, haver de traure endavant la família amb fills menors d'edat, en un ambient de postguerra i penúria econòmica, de gent que va parar directament a la presó només entrar els feixistes a la localitat, estant tancats en la mateixa durats mesos o anys sense cap imputació ni expedient concret. La gent que va haver de fugir amb l'entrada dels franquistes a la localitat, bé per tornar i parar directament a la presó, o bé per córrer la sort de l'exili.

Són també els fills qui pateixen la repressió, a més de l'estigma de ser marcats com a “rojos”, les privacions per l’embargament de béns familiars, i per tindre al cap de família empresonat, en una societat eminentment agrícola.

Tweet

Com hem vist, el fet d’acudir a totes les fonts esmentades, ens donarà elements per a anar muntant, com un gran puzle, peça a peça, un treball que ajude a apropar-nos d’una manera objectiva a la història local del període comprés entre 1936, fins a aproximadament el 1942, tenint com a principal protagonista la repressió que es va partir per part de molts veïns.

La primera i laboriosa tasca ha consistit en anar cercant els expedients de responsabilitats polítiques referides a persones de Cabanes que es conserven a l’Arxiu Històric Provincial de Castelló. La realització, per part d’aquest Arxiu, d’un índex per localitats dels expedients que es conserven, em va ajudar en primer lloc a saber en quines caixes es trobaven els 109 expedients referits a gent del poble. La següent tasca era anar buscant en un total de 30 caixes ( arxivadors, la majoria sense ordre intern), els expedients.

[@more@]

L'estat de conservació de cada un dels expedients ha estat molt dispar; en alguns casos, com veurem, només es conserven les tapes, on posa referència a la persona expedientada, sense que puguem traure més informació de què se li imputa, de a què se’l condemna; és a dir, trobarem poc més que el nom escrit en unes tapes que no contenen res.

En altres expedients, podrem replegar tot tipus d’informació; on va estar pres, si va estar executat. De què l’acusa el Tribunal, els escrits inculpatoris de l’alcalde, de la Guàrdia Civil, del cap local de la Falange i del Capellà. Declaracions jurades de l’acusat defensant-se de les imputacions. Informes dels quatre “ acusadors” fent una relació de béns de l’acusat i de la seua dona, declaració jurada de l’acusat ( des de sa casa o de la presó, valorant els seus béns de cara al pagament de multes o expropiacions), certificats de persones de dretes del poble defensant la innocència de l’acusat, acusaments de rebut… i un llarg etcètera que vorem cas per cas.

Per tant, o bé per mitjà de fotocòpies, fotografies, o transcripció literal, s'ha anat replegant el contingut de tots aquests expedients de responsabilitats polítiques de veïns i veïnes de Cabanes .

Aquesta investigació ens ha ajudat a trobar noms i acusacions a altres veïns de la localitat dels quals no es conserva cap expedient ( per exemple, hi ha en expedients personals, notificacions de sobreseïment de penes que fan referència a més persones; i trobem noms de gent que no està en l’índex d’expedients conservats); d’aquests expedients, dels quals no ens ha arribat informació, se’n farà menció.

Un cop “buidat” i transcrit el contingut dels expedients, s’ha intentat agrupar en forma de relat ordenat. Bé siga per penes imposades, per càrrec polític i/o orgànic, per estat de conservació; per poder fer d'ells una lectura còmoda i aclaridora.

A partir d'aquesta redacció del què seria el cos principal del treball, la contextualització a nivell de la repressió al País Valencià, i el cas concret de Cabanes, aplegarem a la conclusió, que serà una espècie d’intent d’aproximació objectiva a la repressió política en el municipi un cop entraren els franquistes. La contextualització del cas local ens aportarà altres dades de gran interès, com per exemple, els assassinats pel bàndol republicà, aspectes de l’activitat econòmica de la localitat…etc.

Tot junt, per tant, serà una aproximació el més científica possible a un període concret de la història local

Tweet

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s’ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!

Tweet

.¹

Abril S’adquireixen lots de llibres per regalar-los als xiquets de les Escoles, el dia de la festa del 14 d’abril. S’inclou en la llista de beneficència municipal a Emilia París Bellés

El 23 d’abril, es donen “ dos mesos de llicència” a l’alcalde Manuel Cuevas, i ja no tornarà a exercir el càrrec mai més, com més tard veurem

Maig Es canalitza l’aigua per abastir les “Escoles graduades”. El dia 30 es concedeixen 15 dies de llicència al primer tinent d’alcalde Lorenzo Navarro Condill

[@more@] 

Juny. El 20 de juny, es torna concedir una pròrroga de dos mesos més a l’alcalde Manuel Cuevas

Juliol Es canalitza l’aigua per al Grup Escolar, i es paga 19 pessetes en gasolina per donar llum a l’escola de la Ribera.

Agost Es contracta l’ebenista Tomàs Aicart perquè construisca el mobiliari necessari per al local de l’estació telegràfica.

• L’1 d’Agost “és aprovada una relació de 278,70 pessetes, import de les subsistències subministrades per la manutenció del veïns que amb motiu dels successos revolucionaris són designats per garantir l’ordre en la població, i vigilar les carreteres, servei que disposa per ordre de la Superioritat, en atenció a què la Guàrdia Civil del poble ha estat concentrada a Castelló”.

• El 8 del mateix mes, es destinen 339,30 pessetes per despeses de viatges i manutenció a les Comissions que han tingut la necessitat de gestionar assumptes relacionats amb el manteniment de l’ordre públic amb motiu dels “successos revolucionaris”( aquesta terminologia és la que s'empra en les actes, en cap moment són adjectius meus)

El dia 9¹, per la via d’urgència, hi ha plenari extraordinari, fet excepcional. És la constància de l’aixecament militar i l’esclat de la guerra , s’ordena² emetre un informe sobre els empleats del municipi que hagen pres part en el “moviment enemic del règim”. S’examinen detingudament les actuacions de tot els funcionaris del municipi, i la corporació acorda per unanimitat informar en el sentit de proposar la destitució del secretari de la Corporació; Juan Bautista Martí Paredes, de l’Oficial Major de Secretaria, Luís Hipólito Latorre Pérez “ perquè si bé no han pres part en el moviment subversiu, en canvi s’ha demostrat no ser addictes l’actual govern constituït.

També es proposa destituir per considerar-los notòriament enemics del règim republicà a :

• Juan Bautista Torlá Pallarès i Enrique Casanz Diaz, metges titulars.

• Augusto Leuba Fabregat, farmacèutic titular.

• Francisco Serrano, veterinari inspector municipal.

• Ricardo Martí Aicart, Practicant titular.

• Remigio Martí Bellés, algutzir de l’ajuntament

• José García Verdoy, “ carter peató”-

• Segons el llibre d’actes de defuncions de l’ajuntament de Cabanes, el dia 10 d’Agost, s’inscriu la defunció d’un “home desconegut” de uns 50 anys, “el cual vestía camisa de color a rallas blancas y negras, camiseta de punto calzoncillos con las letras P.S.G. en la tirilla de tela de algodón. Pantalón de lana negro y alpargatas blancas. Falleció en carretera del Empalme, en el llano casita de Perol, ayer, a las 3 horas y treinta, a consecuencia de tiro con arma de fuego”. En una anotació marginal en eixe pàgina, de data Juliol de 1942, “se hace constar que el desconocido a que se refiere la presente acta es Francisco Gil Llop, de treinta seis años de edad, natural de Villareal, provincia de Castellón, hijo de D Pascual y Doña Maria Gracia, domiciliado en Villareal, de professión religioso, de estado civil soltero”.³

• Eixe mateix dia 10 d’Agost, s’incriu un altre “hombre desconocido” en el registre de defuncions, d’uns 25 anys, en el mateix punt ( carretera de l’Empalme), i s’escriurà que: “el cual vestia chaqueta de algodón a cuadros muy pequeños blancos y negros, jersey blanco “destirilla” . Camiseta interior de punto blanco con una M: calzoncillos cortos de punto, pantalón a rayas color marron de lana , calcetines a círculos azules y zapatos blancos. Mort al mateix hora que l’anterior, i també de tret d’arma de foc.

Telegrama de 11 d’agot de 1936⁴ Signat per l’alcalde i adreçat al Governador Civil “ Ruego conteste a esta alcaldía con urgencia paradero vecino de esta localidad, Augusto Leuba Fabregat, farmacéutico que ha sido detenido y conducido 19 horas por los milicianos. El telegrama és emès a les 20 hores i 19 minuts, poc més d’un hora després de la detenció

– El 16 d’agost, assassinen als capellans nascuts a Cabanes, Eleuterio i Victorio Llorens Muñoz a la veïna població de Vilanova d’Alcolea. ⁵

El dia 17, en la sessió ordinària, es dóna lectura d’una comunicació del Govern Civil on tota la llista adés citada, són cessats dels seus càrrecs, menys el carter. I es nomena com a secretari a Antonio Barrachina Segarra, oficial de secretaria a José Barbarà Manzano, i algutzir a Elias Boira Capdevila, i es va acceptar l’oferiment dels dos metges de prestar gratuïtament els serveis de la seua professió.

– El 26 d’agost mort violentament a Castelló, el Guàrdia Civil de Cabanes, Ernesto Segarra Simó⁶.

Setembre . Es concedeix un nou mes de permís a l’alcalde Cuevas, que des d’abril ja no exerceix com a tal

El carrer Alcalá Zamora passarà a dir-se Francisco Casas Salas, i el Carrer Fernando Gasset es dirà ara Manuel Azaña. S’obri un carrer en front de l’antic escorxador, i prendrà el nom de Carrer Luis de Sirval. El carrer de la Font Nova serà ara Carrer Joaquín Maurin, i el Carrer Nou ara Francisco Ferran Guàrdia.

S’acorda nomenar xòfer de la corporació, “mentre duren les actuals circumstàncies” a Francisco Guia Alcacer, per 5 pessetes diàries. Es nomenen practicant interí a Francisco Vidal Amer, i farmacèutic gratuït a Pedro Escuriola Llansona

• S’inscriu, el 19 de setembre en el registre provincial⁷ la “Hermandad de Socorros Mútuos de Cabanes” . President: Francisco Valls , Secretari, Juan Bautista París Bellés , demés membres, Miguel Montroy, José Eixau, Vicent Pauler, Eduardo Marzá, José Valls, José Llorens, Ernesto Llorens,

• S’acorda que la mestra nacional Desamparados Ausias, que prenga possessió, o en el cas de no poder exercir, que dimitisca.

Octubre Apareixen dos publicacions en el BOP referides a Cabanes, on signa com alcalde “Lorenzo Navarro Condill, alcalde constitucional”

• El dia 1 es constitueix el Comitè Local Agrícola, presidit per l’alcalde, fent de secretari el de la Corporació, i amb tres llauradors més del poble pertanyents al Front Popular.

• Es fa rectificar l’haver declarat com enemic de la República al veterinari Francisco Serrano Maranillo, ja que no ha intervingut políticament en res.

• S’acorda un viatge a Castelló de l’alcalde, el secretari i un regidor, per tractar “l’aspiració d’aquest poble” de tindre llum i energia elèctrica durant tot el dia. Així con la instal·lació d’un telèfon urbà.

• Es tornen a donar dos mesos de llicència a l’alcalde.

• Juan Torlà Pallarés, Ricardo Martí Aicart i Enrique Casanz, presenten tres instàncies perquè no comparteixen que se’ls identifique com a enemics del règim. Es fa constar en acta l’afiliació d’estes persones a l’esclatar la guerra; els dos primers al Partido Radical, i el tercer a la Unión de Derechas, i simpatitzava amb el Partido Conservador.

• El 22 de setembre, assassinen a Castelló al capellà nascut en Cabanes, Juan Baustista Garcés Falomir

Novembre. El dia 7 es constitueix la Junta Local d’expropiació de finques rústiques , el Consell Local de refugiats, i el Consell Local de Primera ensenyança.

• El dia 19 es constitueix la “ Comissió Gestora”⁸ (nou ajuntament), per part dels partits polítics i organitzacions sindicals del Front Popular:

• 4 Per Izquierda Republicana, Arturo Llorens Beltran, Manuel Casañ Ceprià, José Ibañez Valls i Francisco Branchadell Valls.

• 4 Per la UGT; Vicente Baset Capdevila, Elias Manzano Guimerà, Vicente Esteller Ibáñez i Vicente Branchadell Soldevila.

• 3 de la CNT; Manuel Esteller Planell, Juan Bautista París Bellés i José Forés Julve

“ A continuació, l’alcalde eixint , Lorenzo Navarro Condill ( ja ni es fa menció de Cuevas), en unió dels regidors Francisco Torres Soriano, Daniel Bonet, Miguel Pitarch, Antonio Queral i Daniel Planell, presenta la dimissió. I la comissió gestora pren possessió del govern de l’alcaldia de Cabanes. José Ibañez Valls serà triat com a primer president( alcalde), Vicente Baset segon president ( tinent d’alcalde) i síndic Manuel Casañ

• El 17 de novembre, es registra l’Agrupació Socialista de Cabanes (PSOE)⁹ , President: Francisco Torres Soriano, Vicepresident Plàcido Segarra Alcàcer, Secretari: Lorenzo Navarro Condill, Vicesecretari José Barberà Manzano, Comptador: Francisco Guia Alcacer , Tresorer: Elias Boira Capdevila , Vocals, Daniel Rives Roca, Argimiro Traver Carceller, Victorino Moliner Reula i Antonio Mulet Julveⁱ.

• El 23 de novembre s’inscriu la “Mutualidad Escolar Fraternidad y Previsión” ¹⁰, President Ramon Bruñó Calduch, secretari David Solsona Nebot. Tresorer Emilio Planell. Comptador , Narciso Tejedor Garcés. Vocals; Francisco García, Francisco Llorens, Carmen Tejedor, Manuel Planell. President adjunt Narciso Tejedor Siurana. Secretari Adjunt Llorens Salvador ( no figura el nom). Tresorer adjunt, Francisco García Manzano. Comptador Adjunt; Eulogio Tejedor Siurana. Vocals adjunt; Vicenta Reula Tejedor, Delfín Planell Rubio, Josefina Andres Rubio i Francisco Soldevila

• El 21, l’alcalde dóna compte del viatge Castelló “ en allò referent a la dissolució del Comité del Front Popular”

Desembre:

• En sessió del dia 5 de desembre, el president de la Gestora ( triada feia menys d’un mes), dóna compte de l’ofici del Governador en el que s’indica la dissolució de la Gestora per formalitzar d’una nova que ha de substituir a la que acaba d’extingir-se, on CNT guanya representació, IR en perd i apareix el Partit Socialista,.

*2 per Izquierda Republicana, Arturo Llorens Beltran i José Ibañez Valls

*4 per la UGT; Vicente Baset Capdevila, Elias Manzano Guimerà, Vicente Esteller Ibáñez i Vicente Branchadell Soldevila.

*4 de la CNT; Joaquin Lopez Sànchez, Floreal Mayorga, Juan Bautista París Bellés i José Forés Julve

* 1 per al Partit Socialista; José Barberà Manzano

Continuarà exercint d’alcalde- president, José Ibañez. Es dissol el Comitè de Guerra i el del de Reforma Agrària passa a tindre possessió l’alcaldia. Es reforma la Junta d’expropiacions de finques rústiques.

• El dia 21, es crea el Partit Comunista d’Espanya (S.E. de la I.C) Ràdio Cabanes¹¹, per part de Pedro Vilarroig, Vicente Gual, Antonio Planell, Plàcido Beltran i Federico Ribesⁱⁱ.

• Antonio Mulet Julve publicarà en el Butlletí Oficial de la Província (BOP)¹² signant com President del Consell Municipal de Defensa de la Vila de Cabanes, arbitris sobre distints aspectes per al 1937

• Es destitueix al vigilant nocturn Francisco Soldevila Ribes per unanimitat, per no complir com ciutadà en els moment actuals. S’intenta evitar el trasllat del secretari municipal, Antonio Barrachina,

• S’aprova el pressupost per al 1937.

• Ixen a subhasta els estancs del poble i de la Ribera.

• Es nomen nou metge Luís González, Practicant a Francisco Vidal, Farmacèutic a Pedro Escuriola, vigilant nocturn ( interí) a Gabriel Vidal Boira

– Veurem en l’expedient de responsabilitat política d’Antonio Mulet Julve¹³ com se li acusa de ser alcalde des del 8 de desembre de 1936 fins a juny de 1937, possiblement les dades no siguen exactes ja que hem vist com el dia 5 José Ibañez es de nou triat com alcalde, no obstant, podria ser aquest triat a finals del 36.

Tweet

Gener. En les actes del plens de l’ajuntament¹, llegim coses com què, en gener d’aquell any l’ajuntament decideix plantar arbres en les vies públiques per compte del municipi, havent de designar els llocs adients la Comissió de Policia Urbana. També es tria la finca de Juan Bta Francisco Llorens Llorens, en la partida del Polido de la Ribera, per construir les aprovades escoles del districte costaner. Es paguen en concepte de jornals de carro per la reparació del Carrer de les Eres, noranta set pessetes , i 18 pessetes i cinquanta cinc cèntims en els materials empleats.

Sent les sessions setmanals, és curiós veure com hi ha un seguit de regidors, que sempre solen ser els mateixos, que no acudeixen als plens, sense justificar la seua absència ( Vicente Borràs, José Amela… etc) .

Febrer. Es paguen huit pessetes i trenta cèntims a Vicente Segarra Llobet pel subministrament de dinamita i altres explosius per la reparació del camí de Mocoró . Els metges titulars Juan Bautista Torlà Pallarés i Enrique Casans Diaz, són designats per al reconeixement dels joves del reemplaçament de l’any . S’acorda la reparació del camí del Pla de l’Arc i es paga a Juan Sales Capdevila cinc pessetes per “ extinción de animales dañinos en el término municipal”.

Març Es construeixen les voreres del carrer Pi i Margall. Es paguen 33 pessetes a Antonio Selma Pitarch per tres jornals de carro empleats en el transport dels postes de telèfon. Es dóna compte d’un llistat dels veïns que es consideren amb dret a l’assistència benefico – sanitària, i s’acorda aprovar-la i remetre-la a cada un dels metges titulars i als farmacèutics.

S’acorda la reparació del camí de Miravet. Es paga a Rigoberto Tejedor Garcés 97 pessetes per la confecció ( incloent la tela) d’un capot per un vigilant nocturn. Es compra una columna de formigó armat per a instal·lar una fanal en la Plaça de la República.( Valdrà 238 pessetes i 25 cèntims, es portada des de Barcelona. 18 pessetes dur-la en ferrocarril des de Barcelona fins l'estació de Castelló, i d'ací fins a Cabanes). Serà tot un esdeveniment com veurem en les actes dels següents plenaris. S’acorda que per commemorar el quart aniversari de la República, es celebren festes des de l’onze al dèsset d’abril.

Es paga 10 pessetes a Manuel Artola en concepte de dos romanes² per al servei públic.

[@more@] 

Abril Obres particulars en el carrer Fernando Gasset. Es paguen 18 pessetes a Manuel Toran per dos llaços per replegar els gossos que vagen solts pel poble.

Es paguen les reparacions dels camins Senieta, Arc, Teuleria i Peirò d’Engalia. En total 540 pessetes. Es paga a Felicidad García Chiva 150 pessetes per el lloguer de l’auto de la seua propietat per realitzar tres viatges de la Comissió de festes a Castelló i Torreblanca, i per l’estança i manutenció del dolçainer i tabaleter durant cinc dies de festes ( en commemoració de la proclamació de la República, s’entén) . Igualment, es donarà a Antonio Selma Pitarch tres-centes pessetes per tocar la banda de música en eixes festes. Després dels bous, se li haurà de pagar al metge Enrique Casans 100 pessetes per l’assistència i cura de tres ferits en la correguda

Les corregudes de bous d’aquestes festes costaran 275 pessetes les dos del ramader Francisco Reula Bojadós, 300 dos de German Vidal Amer, 137 una de Joaquin Antoni,i 325 dos de Bautista Tárrega

Es paguen jornals per 170 pessetes per treballs en el barranc del Ravatxol.

Maig El regidor Antonio Queral informa que ha acudit en representació de l’ajuntament a una assemblea convocada per l’ajuntament de Benicàssim, per tractar la venda de raïm moscatell, on es va acordar que vaja a Madrid una delegació integrada per representants de tots els pobles de la zona productora, per aconseguir del Govern un equitatiu repartiment del contingent per la venta durant la propera temporada.

Es paguen a Manuel Royo 32 pessetes per la “ recomposició” de dos escopetes i dos carrabines per als Guardes de Camp . Es construeixen les voreres del carrer 14 d’abril.

Juny S’aprova per unanimitat la construcció per compte de l’ajuntament, en la partida de Miravet, d’un edifici destinat a escola mixta ( 10.000 pessetes) , i un altra com a casa del mestre, ( 3.000 pessetes) . Es paga a la pirotècnica Espinós de Reus, 323 pessetes i 93 cèntims, per 35 coets “granífugs” per desfer tempestes, incloent en el preu el transport per ferrocarril. Plàcido Beltran Guia cobrarà 12 pessetes i 80 cèntims pel transport dels coets i material escolar des de Castelló al poble.

Aprovada una relació de medicaments subministrats pel farmacèutic Pedro Escuriola Llansola, pels malalts de la beneficència municipal, que ascendeix a 66 pessetes i 40 cèntims . El mes següent serà el farmacèutic titular Augusto Leuba el què passarà la relació de medicaments subministrats a la beneficència, per 150 pessetes amb 50 cèntims

Juliol. Es paga pels viatges de personal encarregat de crear una instal·lació telegràfica al poble, així com dels treballs de peó. Es compren 100 llums elèctriques per a l’enllumenat públic ( per 100 pessetes en total)

Agost. Obres de reparació de les canonades que porten aigua per abastir al veïnat.

Els encarregats de construir el Quartell de la Guàrdia Civil diuen que les 50.000 pessetes pressupostades són insuficients, ja que la seua suma aplega a les 91.754,47 pessetes. Es construeixen nous nínxols en el Cementeri Municipal i obres al carrer Pablo Iglesias, nº47

Setembre es demana llicència de particular per instal·lar un motor de triturar garrofes, i dos regidors viatgen a Castelló per fer gestions per la instal·lació del telèfon en Cabanes i altres pobles del voltant.

Octubre. Es paguen 337 pessetes per les obres de reforma de l’edifici municipal destinat a Hospital, i 186 pessetes i 36 cèntims, pels material per a aquest obra.

D’acord a l’article 489 de l’estatut Municipal de 8 de març de 1924, es fa una relació de contribuents , designat a la part real del repartiments a :

• José Borràs Ferrando, major contribuent de rústica domiciliat en el terme.

• Francisco Blasco Fabregat major contribuent de rústica domiciliat fora del terme.

• Vicente Cuevas Montserrat, major contribuent per urbana domiciliat en el terme

• Jaime Bernal Navarro, major contribuent per industrial domiciliat en el terme

I per la part personal de repartiment:

– Manuel Segarra Pelechá, major contribuent de rústica domiciliat en “esta vila” (s’entén, en el casc urbà)

– Vicente Navarro Sirvent major contribuent d’urbana domiciliat en la vila.

– Vicente Cuevas Marco, major contribuent per industrial domiciliat en la vila.

Novembre Es compra un nou molí de vent per 1076 pessetes per extraure aigua del Pou de la Cava. Es tria que l’alcalde i 1 o 2 representants dels partits polítics locals, vagen a Madrid a vore l’expedient que ha servit per concedir a Antonio Vidal Suarez el sanejament i dessecació de la zona humida del Prat ( “Lagunas de Albalat y Miravet”), així com altres temes importants per la poble com és la construcció d’una carretera que unisca Cabanes amb Benicàssim, i subvencions per a les escoles i el Quarter de la Guàrdia Civil. En desembre d’eixe any es donarà compte de les despeses ocasionades pel viatge a Madrid de l’alcalde i de “ dos representants de l’agrupació política de Dretes”

• Es presenta el següent pressuposts municipal

Despeses

Capítols	Conceptes	Pessetes	cèntims
1	Obligacions generals	2.305	84
2	Representació municipal	1.000	“
3	Vigilància i seguretat	2.290	“
4	Policia Urbana i Rural	1.1478	70
5	Recaptació	1.000	“
6	Personal i manteniment d’edificis	1.1010	“
7	Salubritat i higienes	1.350	“
8	Beneficència	12.948	20
9	Assistència social	250	“
10	Instrucció Pública	7.170	“
11	Obres públiques	7.930	“
13	Foment dels interessos comunals	3.650	“
14	altres	2.308	17

Ingressos

Cap	Conceptes	Pessetes	cèntims
	Ingressos	6.265	90
1	Rendes	2.875
2	Aprofitaments de bens comunals	2875	“
3	Eventuals i extraordinaris	750	“
8	Drets i taxes	1.650
9	Quotes, recàrrecs i participacions en tributs nacionals	10.649	01
6	Imposició municipal	49100	“
11	Multes	150	“
13	Resultes	14000
	Total	85439	91

Desembre. L’advocat de l’ajuntament informa sobre una reclamació feta per Joaquin Pastor Centelles, el qual, com arrendatari de l’arbitri de peses i mesures durant l’any, demana rebaixar la quantitat total del remat d’eixe arbitri, a causa de les pèrdues que ha tingut en rebre els drets assenyalats en la tarifa, ja que han hagut dificultats en la venda del blat, així com per les operacions de venta realitzades pel Sindicat Agrícola del municipi . L’informe de l’advocat és contrari als interessos del reclamant.

Per fer un cens per renovar el padró d’habitants, l’ajuntament divideix en terme municipal en 4 seccions ( aspecte interessant, ja que ens donarà a conèixer els noms republicans dels carrers de tot el poble)

+ Secció 1, escoles de xiquets; comprèn la Plaça Salmeron, C/ Pi I Margall, del Mar, Plaça del Molí, Engalia, Fernando de los Rios, Fernando Gasset, Aljub, Morera, Ramon i Cajal i 14 d Abril.

+ Secció 2, Sant Mateu; masades de Mas d’Enqueixa, Subarra, Venta de Sant Antoni, Estació de Ferrocarril, Casa dels Guardes, Albalat, Aljubet, Ventorrillo, Mas de Tarambana, Mas de Roc, Font Tallà, Mas de Torrens, Font de la Escudella, Jubellús, Mas de Montó, Mas de Cullatà, Torre la Sal, Brosseral, El Polido, Serreta, Font de Miravet, Pedrera, Senieta, Santes, Mas de Garrama, Mas de Santiago, Gasiona, El Calvari, Sernavives, Ravatxol, i tot els edificis disseminats

+Secció 3, Plaça Fermin Galan, Carrer del Calvari, Marcelino Domingo, Delegado Valera, Eres, Font Nova, Hort, Blasco Ibáñez, i Alcalá Zamora .

+ Secció 4, Plaça Esglèsia, Plaça la Font, García Hernàndez Roda, Plaça Sitjar, Pablo Iglesias, Victoria Kent, c/ Andreus i Plaça Nova.

Es paguen, entre altres conceptes com transports a Castelló, extinció d’animals, 5 pessetes per un litre de tinta per als serveis de Secretaria, medicament subministrats pels dos farmacèutics.

L’ acta de la sessió ordinària del 31 de desembre del 1935, serà la darrera que es conservarà fins a maig de 1937, perdent-se d’aquesta manera informació valuosíssima d’un període convuls local. Tot i ser el darrer dia de l’any, l’activitat plenària continua, faltant; com ha estat habitual durant tot l’any, els regidors Amela, Lorens i Borras. Després les al·legacions presentades per Joaquin Pastor pel pagament dels arbitris de peses i mesures, l’ajuntament acorda condonar-li la quantitat de 1000 pessetes de l’import total de 12.500 pessetes a que ascendia el contracte adjudicat al seu favor.

Es paga a Vicente Siurana Bou 90 pessetes pels treballs de tot l’any per la conservació i direcció del rellotge públic.

Tweet