DOCUMENTACIÓ:
Les fonts orals de qui va viure i patir aquella època poc a poc van desapareixent i, a nivell documental, a primer cop d’ull sembla ser escàs i dispers el que es conserva. Per tant, aquest treball pretén en un principi fer una aportació a la recuperació en part d’eixa memòria històrica. L’abast de la repressió franquista a Cabanes seria per tant, l’objecte d’investigació.
El tractar-se d’un àmbit reduït, el d’una població que aleshores tenia 3631 habitants, segons el darrer cens oficial d’abans de la guerra fet en 1930, facilita i delimita moltíssim el camp d’estudi. Si es vol parlar de la repressió franquista a Cabanes, cal una introducció als aspectes generals d’aquesta repressió, emmarcar- en la realitat de la repressió del País Valencià ( No de la resta de l'Estat, ja que es dóna un espectre temporal específic diferent a la d’altres territoris de l'Estat). Aquesta tasca no esdevé molt complicada donat la qualitat d’estudis fets sobre aquest tema per historiadors com Vicent Gabarda, Albert Girona, ( Director científic dels 18 volums sobre la Guerra Civil de la Comunitat Valenciana editats pel diari Levante fa pocs mesos), o per les edicions dels Congressos d’Història Local Contemporània de Castelló, que ve publicant (des de fa poc) el Departament d'Història de la Universitat Jaume I de Castelló. La consulta a pàgines webs, i diverses publicacions que anirem esmentant, serà contínua.
[@more@]
Contextualitzar la realitat concreta de Cabanes. Ací apareix un primer problema, per no existir un arxiu municipal en condicions, ni publicacions de l’època ni cap font escrita predeterminada on acudir. Per tant, deixant a banda les fonts orals ( les quals, si pugera trobar, seria objecte d'un altre treball, i no d'aquest per la limitació d'espai que té), calia una recerca documental. En principi les fonts per emmarcar el cas de Cabanes serien en aquest treball exclusivament documentals
a. Arxiu Municipal de Cabanes, tot i l'escepticisme del què podria trobar a aquest arxiu era gran; perquè sempre s’havia comentat que es va incendiar l’ajuntament quan van aplegar els feixistes al poble ( segons versions, es va cremar tota la paperassa per evitar deixar documentació compromesa en mans del franquistes), i el fet que la localitat aparega en la llista de pobles amb documentació segrestada a l’Arxiu de Salamanca. No obstant això, per un banda he pogut accedir al llibre de defuncions del registre civil municipal, que no ha aportat massa llum, ja què tot i estar complet fins unes setmanes abans de l’entrada “dels nacionals”, s’estén que no és complet, ja que el nombre d’inscripcions no es correspon amb el que seria “normal” en un poble de més de tres mil habitants, i sobre tot, en període bèl·lic.
Les actes de les sessions plenàries, replegades en llibres d’actes serà la més important de les fonts documentals. No es conserva el llibre de 1936, el de 1937 només té les sessions compreses entre maig fins a novembre, estan les demés pàgines arrencades, i del 1938, només estarà el llibre d’actes del nou ajuntament franquista.
b. Fonts Hemerogràfiques.
1-Butlletí Oficial de la Província del període comprès entre els anys 36 i 41. Disponibles a la Biblioteca Pública de Castelló (BPC). Ací només hi haurà aquells pocs anuncis oficials de l'ajuntament de Cabanes o genèrics de l’administració central que hi facen referència a aspectes que puguen afectar a la localitat. Tot i això, trobarem una font boníssima; trimestralment s’enviava, un resum del que s’acordava en cada ple. D’aquesta manera, hem reconstruït l’activitat política municipal de 1936 ( sent una llàstima no haver-se publicat les referides als mesos del 37 i 38 que ens faltes). Aquests reculls, tardaven prop d’un any a publicar-se, per aixó ja no tindrem el dels darrers mesos de la Guerra.
2 Arxiu Històric Provincial de Castelló (AHPC)
– Fons del Govern Civil de Castelló , on es trobarà documentació com ara les actes de constitució de partits polítics locals ( PC, Partit Socialista..etc), correspondència de l’alcalde amb les autoritats provincials, i tot tipus de papers)
– Expedients de responsabilitats polítiques; i ací apleguem al moll de l’ós: el poder consultar i transcriure el poc que queda físicament dels expedients.
